El Universo me habla

Aquesta informació em va arribant codificada i la interpretació que en faig ja forma part del mateix repte de vida.

Aquests indicis i pistes -codificats- donen substrat a les meves percepcions i permeten situar-me i interpretar-me a mi mateix.

De com jo ho vaig rebent i ho vaig assimilant, al llarg de la meva existència, condiciona una millor o pitjor fluïdesa de vida. És el que anomenen acceptació.

Com jo m’accepti a mi mateix -conscient i/o inconscientment- es tradueix en les diferents predisposicions i/o afeccions de la meva salut energètica, psíquica i física; combinació que balanceja el meu equilibri mental.

Tot allò, aparentment caòtic, que ressona en mi, pren coherència en patrons atractors que puc anar identificant -i desxifrant- com els substrats fractals que es projecten hologràficament, prenent forma en fets i circumstàncies, al llarg de la meva vida.

Tot això em proveeix de la idea de identitat: Jo sóc qui percep, per contrast, allò que em fa ser jo.

Aquests inputs (i molts més) els entenc com eines a l’abast que em proporciona l’Univers i que em permeten avançar cap a la consecució del repte de vida, descobrint i aprenent conceptes, mentre assimilo experiències. Tot plegat em porta a assolir un nivell més alt d’evolució de la consciència.