Introducción

Quantum Dharma > Introducción

Per començar, què ressona més en tu?
… Trobar el significat de la vida.
… Sentir l’experiència d’estar viu/viva.

.
Tot i que totes dues opcions són bones i res és blanc o negre sinó ple de matisos, per mi l’elecció és prou important, perquè predetermina allò en el que poses preferentment la teva atenció i conseqüentment, per descart, allò que obvies  al llarg de la vida.

En el meu cas la cosa va de centrar l’atenció en les causes més que en els efectes. Jo ho comparo a subjectar el fuet pel mànec o per la punta. Centrar-me en l’arrel dels reptes m’estalvia haver d’anar tantejant solucions per a cada cas.

L’opció de sentir l’experiència d’estar viu/va, i evitar d’escalfar-se massa el cap, porta per una altra manera d’entendre i afrontar els reptes de la vida, més a les palpentes (per la meva manera de veure-ho). Hi ha d’haver qui triï aquesta opció per tal que hi pugui haver el necessari contrast de vivències a compartir.

Com exposo en altres pàgines d’aquest web, el concepte d’una forma bona o dolenta de fer les coses queda del tot superat i transcendit. Es demostra que hi ha diferents formes de veure i fer les coses, i que unes ens porten per camins més curts o més llargs, segons cada cas.

Com que la meva opció personal és centrar-me en descobrir i entendre el significat de la vida poso el meu focus a trobar vies de solució en aquest sentit. Inevitablement, i per contrast, en molts casos la faceta d’experimentar sentir-se viu apareix per si mateixa.

Potser t’ha passat alguna vegada de parar-te a rumiar …. «com és que, per més que ho intento, hi ha «coses» (estudis, iniciatives inicialment engrescadores, relacions amb persones concretes, etc.) amb les que desconnecto sense ni adonar-me’n i en canvi n’acabo fent d’altres que mai hauria imaginat que hi acabaria involucrat/da?»

I potser també et costa canviar determinades actituds, relacions amb persones o escenes recurrents que passen «massa» sovint (!?).

Tot plegat ens provoca un garbuix de pensaments i solucions «agafades pels cabells» … i acabem fabricant, de manera molt elaborada, una pila d’excuses per evitar de pensar-hi massa, per la incomoditat que ens generen … i per la incomoditat de no saber-ho resoldre.

Cal tenir present que pensar de manera sostinguda (més de 6 minuts) consumeix tanta energia com els músculs d’un/a esportista d’elit. Pensar és l’exercici més difícil i costós i és per això que la majoria de persones està disposada a deixar-ho en mans d’altres, fins i tot pagant si és necessari.

Certament amoïnat per les aparents circumstàncies de la meva vida, i a partir d’un canvi interior esdevingut a finals de l’any 2010, em vaig plantejar resoldre el repte sobre el sentit de la vida i respondre, el millor possible, a la pregunta de «què hem vingut a fer en aquesta existència?»

El cas és que vaig començar a descobrir determinades actituds i comportaments recurrents en mi, i també a seguir el rastre de determinades circumstàncies que s’anaven, i es van, repetint al llarg de la meva vida, i que, per no saber resoldre-les convenientment, condicionaven el meu estat d’ànim i, en conseqüència, el meu avenir.

Ara puc dir, amb més certesa que incertesa, que n’he descobert la clau. Com més em fixo en la vida dels altres, persones properes o distants, més claus vaig trobant que corroboren la meva teoria. Cal tenir present que els altres són el reflex de nosaltres mateixos i el que veiem en els altres és la nostra projecció. Pur efecte mirall, fascinant.

Quan t’adones que desveles, per fi, el guió elemental que dóna sentit a la vida, vas copsant la coherència d’una infinitat d’aspectes i circumstàncies que, fins ara, formaven part d’un aparent caos infinit.

A mida que vas veient la relació de correspondència entre tot el que semblava deslligat entre sí, allò que t’arriba de nou va prenent el seu lloc de manera natural, sovint, de manera exquisidament brillant.

Sembla, talment, que hagis trobat la clau de la teva existència, la clau del perquè de tot plegat.

Descobrint la coherència del que t’envolta, t’adones que els patrons de vida coneguts fins ara, i els seus suposats valors, queden superats i et sents capaç d’assolir nous límits d’un nou vast infinit.

En qualsevol petit detall hi trobes la picada d’ullet de l’univers i el somriure se t’il·lumina amb complicitat. Et sents «fastigosament» i divertidament feliç. Els problemes, lluny de desaparèixer, esdevenen reptes i et mires la vida d’una altra manera.

T’atreveixes a descobrir les claus que donen resposta a la teva raó de ser i conformen el teu veritable repte de vida?

Conscient de que cadascú te les seves pròpies percepcions i genera les seves pròpies claus de progrés evolutiu, el propòsit d’aquest espai web és compartir els continguts que m’han anat arribant i m’arriben, així com les conclusions que en vaig extraient al llarg del meu trajecte evolutiu en tant que ésser humà, encarnació temporal terrestre del meu ésser universal de  llum.

Espero que aquest lloc web satisfagui les teves expectatives.
En algun lloc pots trobar una adreça email per fer-me arribar les teves impressions, comentaris i crítiques constructives.

Toni

 següent >>
Les opinions publicades en aquest lloc web expressen la meva visió personal i en cap cas pretenc que representin veritat absoluta de res, ni molt menys fer-les valer per sobre d’altres opinions, similars o contraries. Entenc que, si se m’ha acudit a mi d’expressar-ho així i tu ho estàs llegint, potser també et ressonen i et fan servei.