Uneasiness of the cosmic birth

Quina és la meva intenció amb QuantumDharma.zone (*)

Inicialment, posar sobre la taula totes les idees i conceptes que he anat elucubrant i evolucionant al llarg de la meva terrestritat o vida terrestre, fins ara.

Seguidament, endreçar tot el garbuix d’idees, tot dibuixant línies de coherència, del que jo penso, que conformen la raó de ser.

Compartir amb tu la meva idea del què és el mon i què hem vingut a fer en aquesta existència m’ajuda a definir la visió global de tot plegat.

 

La recerca de l’origen i desenvolupament de les coses dóna un sentit coherent al perquè de tot plegat.

La mare dels ous és la percepció única i diferenciada de la resta que cada esser de llum te a l’hora de separar-se del tot còsmic

Adscrivint-me al corrent panteista, segons el qual tots, i tot, som parts de un sol esser, anomenat Deu, és en el moment de la separació quan tenim la primera consciencia de ser quelcom individual.

La primera sensació d’aparent separació enregistra un desassossec, inseguretat i enyorança de l’escalf que abandonem per emprendre una aventura de futur incert.

En funció del grau de desassossec que patim, o gaudim, així serà la nostra existència com a éssers de llum fins al retorn final a la unitat del Tot Un.

És aquesta experienciació inicial la que prendrà forma, encara molt més dramàtica, en la nostra encarnació terrestre, erigint-se en el veritable eix del comportament humà.

El desassossec inicial transmuta en inseguretat i les seves corresponents facetes, les infinites combinacions es reflecteixen i projecten en les infinites personalitats.(**)

Cada estació de la nostra existència com a essers de llum incideix en una faceta de l’evolució i cada reencarnació en el planeta Terra treballa en una de les facetes específiques de l’autoestima i assertivitat, vinculat tot al tema de l’amor.

Cal fer un incís per dir que el motiu de la nostra separació del Tot Un ve a compte del desig o necessitat d’experimentar-se per part de la mateixa Unitat Total.Donat que essent un tot hi ha manca de contrast, com quan s’està en una sala on els suposats límits son en blanc i la llum que tot ho envaeix es blanca, a la unitat total li cal un contrast.

Si tu ets tot, ets tot i no et cal res més, perquè ja ho ets tot. aleshores, com saps què és la mancança? com saps què es poc o molt interessant? agradable desagradable? alt o baix? prim o gras? proper o distant? etc

S’imposa una segregació, en pla auto multiplicació cel·lular, com els Gremlins 😉

Si jo em segrego de mi mateix en petites parts podré experienciar, mitjançant cada una de les parts, el que se sent en la separació i podré aprendre el que és proper/distant, fred/calor, agradable/desagradable, còmode/incòmode, claror/foscor, llum/absència de llum i així infinitament.

En tant que unitat “temporalment segregada” del tot, podré experimentar totes les sensacions i podré evolucionar en l’aprenentatge que suposa l’experiència i aquesta evolució em permetrà elevar el nivell de consciencia de mi mateix.

la suma d’evolucions i elevacions del grau de consciència de cada mini part segregada de mi mateix em permetrà un augment significatiu global del nivell de consciència total.

Per la informació que m’arriba, de la manera que sigui, cada part del meu univers proper, representa una estació evolutiva en el transcurs de la vida en tant que esser de llum encarnat al planeta Terra.

El planeta terra es l’estació de la prova evolutiva de l’amor.

Tots els reptes relacionats amb l’amor conflueixen i es solapen en el planeta Terra

La terrestritat és una experiència total i sembla ser que comporta moltes, moltíssimes reencarnacions fins assolir el grau suficient de consciencia per poder sortir de la roda.

 

(*) Quantum Dharma = Dharma Quàntic
Dharma és “allò que una persona sap que ha de fer en un moment donat”, resumit, ras i curt, complir amb el desig de l’anima.Quàntic te a veure amb Física o Mecànica Quàntica que, resumit també ras i curt, significa l’efecte que te la força de la intenció aplicada en la consecució d’un objectiu concret i detallat.
Cal esplaiar-se en el QUÈ i QUANT, posant una fita en el QUAN i deixant el COM en mans de l’Univers.

(**) Al meu entendre, les infinites personalitats poden ser desxifrades en bona part per eines a l’abast com els diferents Zodíacs i l’Astrología, els Eneagrames i Eneatipus, etc.
…i de manera molt més el·laboradament egoica, per les diferents disciplines de la psicologia.

següent >>

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *